ELOGI DE LA FEBLESA:
La lectura de l’obra de Jollien, m’ha dut a reflexionar, sobre molts actes que conscient o insconscientment fem al veure quan ens creuem amb alguna persona discapacitada, quan per exemple, mirem a aquesta amb un somriure com de llàstima i de pietat.
També em fa pensar mes com reforçar la confiança, motivació, seguretat i autonomia de l’alumne; i no pas tant, com suposo de vegades fem insconscientment (alguns no pas!!) en “posar-nos medalles”, nomes pensant en l’èxit i reconeixement professional d’un mateix.
Al llegir el llibre, m’ha fet canviar i repensar en la forma de veure a les persones discapacitades, no pas com diferents o anormals, sinó com a normals. I treure del meu pensament l’adjectiu “anormal” alhora de qualificar alguna persona.
VA DE MESTRES:
M’ha agradat molt la manera en que l’han escrit i com expliquen els seus consells en Jaume Cela i en Juli Palou, perquè ho escriuen amb tendresa i confiant en nosaltres com a futurs mestres, per tal de millorar dia a dia l’educació i l’escola. Estic gairebé segur que abans que comenci a treballar en una escola, me’l tornaré a llegir. I durant el meu fer de mestre pot ser algun cop el tindre que consultar quan no sàpigui com tractar alguna situació o tingui algun error.
MIRADES A L'EDUCACIÓ QUE VOLEM:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada