F.C.BARCELONA: EL MILLOR CLUB DEL MÓN

"El palmarès del Barça comença a estar d'acord amb la seva història. Aquest equip és el millor de la història del futbol".

 Són declaracions de Sandro Rosell, feliç després de la consecució del segon Mundial de Clubs del club català. Alguna cosa que, per ser el títol que és i, sobretot, pel joc demostrat en Yokomaha, fa que el debat estigui ja al carrer. És el Barça de Guardiola el millor equip de la història del futbol?

 
Ho sigui o no, és clar que aquest Barça està marcant una fita important en la història d'aquest esport. És ja un equip equiparable a altres mítics, com el Brasil de 70, l'actual selecció espanyola, el Milan de Sachi o el Madrid de les 5 Copes [Pots votar en la nostra llista].

 - Un segell inconfusible: com qualsevol gran equip, aquest Barça té un estil de joc propi i inimitable, molt difícil de frenar i de combatre pels rivals. 3 anys porta Guardiola reinventant tàctiques, però sempre amb un segell propi: la del toc en el centre del camp i la possessió de la pilota. Un estil que ha estat exportat fins i tot a la selecció espanyola. Com diu Cruyff, la diferència entre el 'dream team' que ell va dirigir i l'actual Barcelona de Guardiola estreba que l'equip actual del Barça pressiona més. "Ajunten qualitat, ritme de pilota i pressió. És una plantilla curta, però té molta qualitat i és important que cada jugador tingui el seu moment per jugar".

 - Títols: la dada parla per si solament. 13 de 16 des que Guardiola es va fer càrrec de l'equip fa tres anys. Els de Pep solament han deixat escapar 3 títols en 3 anys. Solament 3. Nombres d'un gran del món. Els tres únics títols que el Barcelona ha deixat escapar des de juny de 2008 són dues Copes del Rei i una Lliga de Campions.

- Factor Guardiola: l'entrenador català s'ha convertit en l'estendard d'aquest equip. Sempre donant prioritat i protagonisme als seus homes, es manté en un segon pla. De l'estil que ha imposat en el Barça s'ha dit ja gairebé tot. Molts intenten imitar-li però pocs li aconsegueixen. A més, ha guanyat ja multitud de premis, ja sigui pels seus assoliments esportius com pel seu tarannà.

 - Estels: com qualsevol equip gran, aquest Barça té en les seves files als millors jugadors del món en l'actualitat. Messi és "d'un altre planeta" i Xavi i Iniesta inigualables i espina dorsal de la selecció de De el Bosc. Per posar solament tres exemples.

 - Futur: fa unes setmanes es parlava d'una fi de cicle. No obstant això, aquests jugadors segueixen demostrant que encara els queda molta corda i molts moments de glòria que oferir als seus seguidors. A més, amb la Masia triomfant, s’antulla difícil que la identitat d'aquest Barça actual vagi a desaparèixer. Els Alcántara, Conca, la joventut de Cesc...

Són motius per creure que aquest Barça és el millor equip de la història del futbol, com diu Rosell. Alguna cosa que, segurament, se sàpiga dins de uns anys, quan aquest equip s'assaboreixi encara millor.

ELS LLIBRES LLEGITS AL SEMINARI

Aquest són els tres llibres que hem llegit al llarg d'aquest quatrimestre al crèdit de seminari.


ELOGI DE LA FEBLESA:

La lectura de l’obra de Jollien, m’ha dut a reflexionar, sobre molts actes que conscient o insconscientment fem al veure quan ens creuem amb alguna persona discapacitada, quan per exemple, mirem a aquesta amb un somriure com de llàstima i de pietat.

També em fa pensar mes com reforçar la confiança, motivació, seguretat i autonomia de l’alumne; i no pas tant, com suposo de vegades fem insconscientment (alguns no pas!!) en “posar-nos medalles”, nomes pensant en l’èxit i reconeixement professional d’un mateix.

Al llegir el llibre, m’ha fet canviar i repensar en la forma de veure a les persones discapacitades, no pas com diferents o anormals, sinó com a normals. I treure del meu pensament l’adjectiu “anormal” alhora  de qualificar alguna persona.

VA DE MESTRES:

M’ha agradat molt la manera en que l’han escrit i com expliquen els seus consells en Jaume Cela i en Juli Palou, perquè ho escriuen amb tendresa i confiant en nosaltres com a futurs mestres, per tal de millorar dia a dia l’educació i l’escola. Estic gairebé segur que abans que comenci a treballar en una escola, me’l tornaré a llegir. I durant el meu fer de mestre pot ser algun cop el tindre que consultar quan no sàpigui com tractar alguna situació o tingui algun error.

MIRADES A L'EDUCACIÓ QUE VOLEM:

Aquest és el tercer i últim llibre que hem llegit al seminari. On surten moltes imatges relacionades amb el text.

Aqui hi trobem una mirada al món de l'escola i de l'educació, a partir d'una tria suggeridora de paraules i de fotografies, sobre l'escola i l'educació que necessita la nostra societat.

FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

 
  Del 27 de Desembre al 4 de Gener del 2012 tindrà lloc la 48ª edició del Festival de la infància a Barcelona. Un esdeveniment que atrau cada any a milers de nens i nenes. ple d'activitats esportives, tallers educatius, iniciatives solidàries i propostes lúdiques per a tota la família on la diversió està assegurada.

  Si t'agrada l'esport, experimentar emocions, aprendre noves manualitats, saltar en inflables i divertir-te amb jocs, contes i espectacles…


  No t'ho pots perdre, aquí trobaràs el que més t'agrada!

UN MÉTODO PELIGROSO

Ahir a la nit quan vam sortir de la universitat unes companys de classe i jo vam anar al cinema a veure la pel·lícula "Un método peligroso". Va anar molt bé perquè la vam poder relacionar amb tot el que ens ha explicat le professores Mar (S.Freud)i Maribel (Psicoanàlisi) relacionat amb la Psicoanàlisi i amb Sigmund Freud.


Personalment no em va agradar gaire l'argument de la pel·lícula.


Aqui us deixo el trailer per si el voleu veure:

L'ESCOLA INCLUSIVA

Avui hem tingut a classe el debat sobre l'escola inclusiva. Una escola inclusiva inclou a tothom i no exclou a ningú.

Per tant, siguin quines siguin les característiques personals de l'alumne, tant si té una discapacitat, com si té un origen cultural diferent, com si té greus problemes de comportament o d'adaptació al centre escolar, tots han de ser acollits en aquesta escola. La filosofia és que ha de ser l'escola la que s'ha d'adaptar a les característiques diferents dels alumnes que té al davant. Per tant, si inclou un alumne amb discapacitat i necessita un suport específic, l'administració l'hi ha de posar, però no fent-lo anar a una escola especialitzada, sinó que ha d'oferir els recursos.

Avui en dia estem una mica lluny d'aconseguir aquest típus d'escola ja sigui per els temps de crisi que vivim i pels docents que no estan formats per a treballar d'aquesta manera. Però estic ben segur que en un futur no gàire llunya la gran majoria d'escoles seran inclusives.

He posat una foto per a que veieu un moment del debat.

JA COMENCEN LES CALÇOTADES

Ja ha començat la temporada d'aquest plat típic a base de ceba dolça i una salsa. Malgrat que els calçots ja es cultiven fora de la província de Tarragona per atendre tota la demanda, els cultivats a les comarques de l'Alt i Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès són els més apreciats, i s'han multiplicat també les finques que els cultiven.

 Per preparar-los hi ha que encendre un foc de sarments i quan la flamarada prengui posar-hi al damunt la graella fins que els calçots siguin negrosos, primer per un costat i després per l’altre (durant l’operació de cocció cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades per a procedir a girar els calçots un a un).

 Un cop fets hi ha que treure'ls i embolicar-los en paper perquè s’acabin de coure.

Com que s'han de menjar calents, els calçots es porten a la taula encara embolicats i col·locats en una teula, i els comensals els reben preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet per no embrutar-se, amb la terrina de salsa ben plena i amb una llesca de pa que serveix d'acompanyament. Els calçots es mengen tradicionalment a peu dret i la quantitat depèn de l'experiència i la gana dels calçotaires, es pot consumir de 25 a 30 calçots.

Aneu-los pelant i menjant sucats amb la salsa.
BON PROFIT!!!

L'ESTRES I LES EXPRESIONS FACIALS

La informació sobre l'estat emocional del model ve comunicada, en part, per senyals facials, vocals i gestuals. Aquestes respostes observables, sobre tots les expressions facials, actuen com a indicadors i com activadors vicaris de l'emoció.  L’ESTRÈS:
L’estrès és més que una resposta fisiològica. Els esdeveniments estressants passen per tres fases:
Fase d’anticipació: el subjecte es prepara.
Fase d’espera: quan l’estressor arriba.
Fase de resultat: la persona avalua si ha estat un èxit o un fracàs.
Com podem afrontar l’estrès?
Relaxa’t.
Fes exercici físic i tingues una dieta saludable.
Tingues cura dels teus pensaments.
Tingues expectatives realistes, no intentis ser perfecte.
Avalua les situacions amb calma.
Cerca suport social, comparteix les emocions (família, amics).
Mira els canvis com reptes positius.
Tingues sentit de l’humor I VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!



EL MÒBIL POT SER CANCERIGEN EN ELS NENS I ELS EXPERTS ACONSELLEN L'ÚS D'AURICULARS O ALTAVEUS

L’ús de telèfons mòbils pot produir càncer de cervell als nens i per això els experts en epidemiologia ambiental aconsellen l’ús d’auriculars o altaveu, o que s’enviïn missatges, però que no posin l’aparell en contacte amb la orella, i si ho fan, que sigui a una distància prudencial.

La recomanació s’ha donat en el 23è Congrés Mundial de la International Society of Environmental Epidemiology (ISEE), celebrat a Barcelona amb l’assistència de 1.200 experts de més de 60 països, en el que gairebé el 20% de les potències té relació amb factors mediambientals i la seva repercussió en els nens. Manolis Kogevinas, un dels organitzadors de la trobada i director del CREAL (Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental de Barcelona), ha explicat a l’agència Efe que ja hi ha evidències dels efectes de les radiacions ionitzants dels mòbils.

 Ha explicat que tot i que en aquesta trobada no hi hagi resultats nous perquè els darrers estudis en els que es van classificar als mòbils com a possiblement cancerígens els va publicar fa poc la OMS, sí que es presentarà el protocol d’un nou estudi que finançarà la Unió Europea, amb una aportació inicial de 3,5 milions.

L’estudi anomenat “Mobi-Kids”, el coordinarà el CREAL, i servirà per identificar el risc de càncer de cervell en persones joves, adolescents i joves adults, a causa del telèfon mòbil.

Ha assegurat que actualment hi ha molta preocupació en aquest sentit perquè l’exposició dels mòbils és molt limitada en l’espai i molt localitzada, en dos o tres centímetres, i és molt difícil que provoqui altres coses que no sigui càncer de cervell.

Segons aquest investigador, hi ha indicis en estudis a adults de que poden ser cancerígens i s’han quantificat inclús les dosis de radiacions que poden ser perjudicials.

En aquest sentit, ha afegit que s’ha de tenir en compte que els nens, al tenir el cervell més petit que un adult, poden ser més susceptibles a aquestes radiacions que els més grans, i que això és el que volen precisar amb aquest treball.

Kogevinas ha explicat que s’estudiaran més de 5.000 nens, amb càncer i sans, que es reclutaran en una vintena de països europeus, entre ells Itàlia, Dinamarca, o Alemanya. A Espanya participaran nens de Barcelona, Madrid, València i Andalusia.

Les edats dels nois estudiats oscil·len entre 15 i 24 anys i es vol avaluar, amb la exposició que tenen al telèfon mòbil, les possibles conseqüències que poden tenir, tot i que ara molts nens menors tenen mòbil i la exposició a radiacions és major.

També ha explicat que es parlarà de la relació del medi ambient amb el creixement i el desenvolupament dels nens, des de que està en el ventre de la mare.

Kogevinas ha insistit en que la repercussió de l’entorn en els nens per exposició a pesticides, a metalls com el plom, etc., tenen efectes desastrosos, tot i que sempre ha reconegut que sempre hi ha hagut contaminants ambientals.

Ara hi ha aigua amb menys microbis però amb més contaminants químics que en la època dels seus avis, en la que tenien més contaminació atmosfèrica, però el gran canvi respecte a fa dues generacions és el canvi climàtic global, que ha fet canviar inclús els microbis i que apareguin malalties com la malària en zones que abans no tenien aquest problema. 

TAXONOMIA DE BLOOM PER L'ERA DIGITAL

La Taxonomia de Bloom són eines clau per als docents i els encarregats del disseny de capacitacions. Tant la Taxonomia Original com la revisada per Anderson i Krathwohl se centren en el domini cognitiu. Compleixen una funció però no s'apliquen a les activitats realitzades a l'aula. Aquesta Taxonomia per a entorns digitals no es restringeix a l'àmbit cognitiu, és més, conté elements cognitius així com mètodes i eines. Aquests són els elements que jo, com a docent en exercici, utilitzaria en les meves experiències d'aula. Així com en les taxonomies anteriors, és la qualitat de l'acció o del procés la que defineix el nivell cognitiu i no l'acció o el procés, per si mateixos. Mentre que Bloom representa el procés d'aprenentatge en els seus diferents nivells, això no implica que els estudiants hagin de començar en el nivell taxonòmic més baix per després pujar a altres nivells. Més aviat, significa que el procés d'aprenentatge es pot iniciar en qualsevol punt i que els nivells taxonòmics més baixos estaran coberts per l'estructura de la tasca d'aprenentatge.

Aqui us deixo el link per si voleu llegir el document sencer:

www.eduteka.org/pdfdir/TaxonomiaBloomDigital.pdf

I TU QUE OPINES DE PORTAR EL BURKA A L'ESCOLA?

En l'actualitat educativa tractada al seminari d'aquesta setmana ens ha cridat l'atenció la decisió presa per Chadi, la menor d'edat protagonista d'aquesta notícia. Sabem que normalment són els pares de famílies musulmanes o els marits els que obliguen a les dones, des d'una edat molt primerenca, a dur posat el "burca". No obstant això, en aquesta ocasió sembla que ha estat la noia de 15 anys la qual s'ha negat a assistir al col · legi si no se li permet portar-lo posat, a més d'uns guants. Penseu que realment els pares influencien la seva nena a prendre aquesta descisión, encara que ho facin de forma indirecta?, Creieu que el burca a les escoles públiques espanyols ha d'estar prohibit? En el cas que la resposta sigui afirmativa, ho hauria d'estar també el hijab, mocador àrab que només cobreix els cabells? En la nostra opinió en els països d'Occident i es respecten els drets de les dones i admetre alguna cosa com això l'únic que suposa és fer un pas cap enrere. Així, ja que en altres països no podem fer res, tractem almenys d'aconseguir que en el nostre la dona no sigui tractada com un objecte.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Expedientados/padres/nina/burka/abandono/escolar/elpepisoc/20111127elpepisoc_10/Tes

EL NADAL JA ÉS A BARCELONA

El Nadal comença a mostrar-se als carrers de la immensa majoria de municipis de Catalunya. Barcelona s'omple d'aquest esperit nadalenc amb l'obertura de les dues fires emblemàtiques d'aquestes dates: la de Santa Llúcia i la de la Sagrada Família. Les paradetes de coves, figuretes, molsa, arbres i ornaments, però també les d'artesania diversa.

La Fira de Santa Llúcia ja ocupa l'avinguda de la Catedral i, malgrat les retallades, allarga aquest any la durada. Les típiques parades de pessebres, figuretes i tota mena d'ornaments nadalencs.
Aquest any, la fira celebra el 225 aniversari, ja que està documentada la seva existència des del 1786, tot i que, probablement, és encara més antiga.

A més de la venda de productes de Nadal, també ofereix una àmplia programació d'activitat lúdiques. Una mica més amunt de la catedral ja es pot trobar també una de les fires nadalenques de més tradició de l'Eixample: la de la Sagrada Família. Va néixer als anys 60 i actualment reuneix més de 150 parades amb tots els productes necessaris per celebrar el Nadal a casa. A banda de la fira, l'Associació d'Artesans i Firaires Nadalencs de la Sagrada Família també organitza activitats complementàries com tallers infantils.

LES TIC/TAC SUBSTITUIRAN L'ESCOLA?

Ahir dilluns vam fer el debat de si les TIC podrien substituir l'escola tal i com la coneixem. Jo pertaneixia al bandol que defensava l'escola tradicional perquè ens va tocar al sorteig que vam fer.
He de reconeixer que no em va agradar tenir que defensar el mètode tradicional perquè estic a favor de les TIC, ja que les trobo com una eina molt útil tant per als mestres que els faciliten una mica la feina i per als alumnes que els motiva molt. Però una cosa està clara, que les màquines mai podran oferir la falda als infants i estimar-los, almenys de moment sembla impensable que puguin fer-ho. A dia d'avui hi ha la UOc on t'hi pots treure una carrera a distància i on va molt bé per a gent que per els motius que siguin, no poden assistir o tenir un horari fixe de classes.

OBSOLENCÈNCIA PROGRAMADA: COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR.

 

Boníssim i esfraidor documental que demostra com som les víctimes permanents de la majoria de fabricants. Antigament feien productes amb la màxima qualitat i durabilitat, en el següent documental ens ensenyen com els fabricants va començar a reduir la vida dels seus productes, per tal de tenir-nos sempre comprant per tal de substituir el producte obsolet i així omplir encara més les butxaques del fabricant.

Tot això comporta una societat insostenible i un planeta cada cop més ple de residus obsolets.

http://www.tv3.cat/videos/3270630/Comprar-llencar-comprar

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

Aquesta setmana a l'hora de seminari vam veure la pel·lícula "La lengua de las mariposas". En aquesta vam poder veure les vivències durant la Guerra Civil Espanyola d'un mestre un pel atipic i del seu alumne.Es veu molt clar el vincles que es creen entre el dos protagonistes, on el mestre es guanya l'afecte de la família del nen degut a com estima el mestre al seu alumne i al reves. Personalment  la pel·lícula m'ha agradat força, llevat dels moments tristos com quan s'emporten presoner al mestre per pertanyer a la república. una anecdota que explica el professor es com les papallones tenen la llengua molt fineta i enrollada.

Recomano que si un dia podeu,  la veieu.

LA IMPORTÀNCIA DE SABER COMUNICAR-SE

Avuí a la classe de TIC en Miquel Àngel ens ha cridat l'atenció per les nostres actuacions ahir a les exposicions dels vídeos. Es cert que la majoria de nosaltres ens posem molt nerviosos quan sortim a exposar algun tema davant de tots els companys de classe. També es cert que som molts els que sortim el paper en plan "chuletilla" per si mentres estas exposants et perds, però tal i com va dir el Miquel Àngel: si sortiu amb el paper us  jugarà una mala pasada. I es cert perquè insconcientment el mirem i no mirem aquí realment deuríem mirar, que es al public.

Enrique Alcat ens explica en aquest article de La Vanguàrdia la importància de que sapiguem comunicar-nos bé.


http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111201/54238686786/enrique-alcat-es-preferible-influir-a-mandar.html

Enrique Alcat

                                  

MOR EL PROFESSOR CARLOS GALLEGO

La setmana passada va morir un gran MESTRE de l'Educació Matemàtica: CARLOS GALLEGO LÁZARO.

Hi ha hagut homenatges per la seva tasca docent a la Universitat i en la formació permanent del professorat mitjançant innombrables ponències amb mestres, perquè ell gaudia i exalçava la seva tasca. El seu treball ha provocat un gir copernicà en les aules d'Ed Infantil ... fent repensar l'ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques. En les seves intervencions sempre ha transmès:

- Que a l'aula els infants haurien d'anar a comprendre el món ia resoldre problemes, donant així significat als seus aprenentatges.

- Que l'important és viure (emocionants) experiències i no la perfecció de l'activitat.

- Els beneficis d'incloure i treballar amb nombres grans, ... enormes,.... impensables en una aula d'Infantil, que provoquin conflictes cognitius en els infants

- La importància d'incloure rectes numèriques, regles, mesuradors,.... per donar sentit a les coses

- I que tot allò que els nens fan, construeixen, inventen, ... és BRUTAL, MOLT XULO!!!!!