F.C.BARCELONA: EL MILLOR CLUB DEL MÓN

"El palmarès del Barça comença a estar d'acord amb la seva història. Aquest equip és el millor de la història del futbol".

 Són declaracions de Sandro Rosell, feliç després de la consecució del segon Mundial de Clubs del club català. Alguna cosa que, per ser el títol que és i, sobretot, pel joc demostrat en Yokomaha, fa que el debat estigui ja al carrer. És el Barça de Guardiola el millor equip de la història del futbol?

 
Ho sigui o no, és clar que aquest Barça està marcant una fita important en la història d'aquest esport. És ja un equip equiparable a altres mítics, com el Brasil de 70, l'actual selecció espanyola, el Milan de Sachi o el Madrid de les 5 Copes [Pots votar en la nostra llista].

 - Un segell inconfusible: com qualsevol gran equip, aquest Barça té un estil de joc propi i inimitable, molt difícil de frenar i de combatre pels rivals. 3 anys porta Guardiola reinventant tàctiques, però sempre amb un segell propi: la del toc en el centre del camp i la possessió de la pilota. Un estil que ha estat exportat fins i tot a la selecció espanyola. Com diu Cruyff, la diferència entre el 'dream team' que ell va dirigir i l'actual Barcelona de Guardiola estreba que l'equip actual del Barça pressiona més. "Ajunten qualitat, ritme de pilota i pressió. És una plantilla curta, però té molta qualitat i és important que cada jugador tingui el seu moment per jugar".

 - Títols: la dada parla per si solament. 13 de 16 des que Guardiola es va fer càrrec de l'equip fa tres anys. Els de Pep solament han deixat escapar 3 títols en 3 anys. Solament 3. Nombres d'un gran del món. Els tres únics títols que el Barcelona ha deixat escapar des de juny de 2008 són dues Copes del Rei i una Lliga de Campions.

- Factor Guardiola: l'entrenador català s'ha convertit en l'estendard d'aquest equip. Sempre donant prioritat i protagonisme als seus homes, es manté en un segon pla. De l'estil que ha imposat en el Barça s'ha dit ja gairebé tot. Molts intenten imitar-li però pocs li aconsegueixen. A més, ha guanyat ja multitud de premis, ja sigui pels seus assoliments esportius com pel seu tarannà.

 - Estels: com qualsevol equip gran, aquest Barça té en les seves files als millors jugadors del món en l'actualitat. Messi és "d'un altre planeta" i Xavi i Iniesta inigualables i espina dorsal de la selecció de De el Bosc. Per posar solament tres exemples.

 - Futur: fa unes setmanes es parlava d'una fi de cicle. No obstant això, aquests jugadors segueixen demostrant que encara els queda molta corda i molts moments de glòria que oferir als seus seguidors. A més, amb la Masia triomfant, s’antulla difícil que la identitat d'aquest Barça actual vagi a desaparèixer. Els Alcántara, Conca, la joventut de Cesc...

Són motius per creure que aquest Barça és el millor equip de la història del futbol, com diu Rosell. Alguna cosa que, segurament, se sàpiga dins de uns anys, quan aquest equip s'assaboreixi encara millor.

ELS LLIBRES LLEGITS AL SEMINARI

Aquest són els tres llibres que hem llegit al llarg d'aquest quatrimestre al crèdit de seminari.


ELOGI DE LA FEBLESA:

La lectura de l’obra de Jollien, m’ha dut a reflexionar, sobre molts actes que conscient o insconscientment fem al veure quan ens creuem amb alguna persona discapacitada, quan per exemple, mirem a aquesta amb un somriure com de llàstima i de pietat.

També em fa pensar mes com reforçar la confiança, motivació, seguretat i autonomia de l’alumne; i no pas tant, com suposo de vegades fem insconscientment (alguns no pas!!) en “posar-nos medalles”, nomes pensant en l’èxit i reconeixement professional d’un mateix.

Al llegir el llibre, m’ha fet canviar i repensar en la forma de veure a les persones discapacitades, no pas com diferents o anormals, sinó com a normals. I treure del meu pensament l’adjectiu “anormal” alhora  de qualificar alguna persona.

VA DE MESTRES:

M’ha agradat molt la manera en que l’han escrit i com expliquen els seus consells en Jaume Cela i en Juli Palou, perquè ho escriuen amb tendresa i confiant en nosaltres com a futurs mestres, per tal de millorar dia a dia l’educació i l’escola. Estic gairebé segur que abans que comenci a treballar en una escola, me’l tornaré a llegir. I durant el meu fer de mestre pot ser algun cop el tindre que consultar quan no sàpigui com tractar alguna situació o tingui algun error.

MIRADES A L'EDUCACIÓ QUE VOLEM:

Aquest és el tercer i últim llibre que hem llegit al seminari. On surten moltes imatges relacionades amb el text.

Aqui hi trobem una mirada al món de l'escola i de l'educació, a partir d'una tria suggeridora de paraules i de fotografies, sobre l'escola i l'educació que necessita la nostra societat.

FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

 
  Del 27 de Desembre al 4 de Gener del 2012 tindrà lloc la 48ª edició del Festival de la infància a Barcelona. Un esdeveniment que atrau cada any a milers de nens i nenes. ple d'activitats esportives, tallers educatius, iniciatives solidàries i propostes lúdiques per a tota la família on la diversió està assegurada.

  Si t'agrada l'esport, experimentar emocions, aprendre noves manualitats, saltar en inflables i divertir-te amb jocs, contes i espectacles…


  No t'ho pots perdre, aquí trobaràs el que més t'agrada!

UN MÉTODO PELIGROSO

Ahir a la nit quan vam sortir de la universitat unes companys de classe i jo vam anar al cinema a veure la pel·lícula "Un método peligroso". Va anar molt bé perquè la vam poder relacionar amb tot el que ens ha explicat le professores Mar (S.Freud)i Maribel (Psicoanàlisi) relacionat amb la Psicoanàlisi i amb Sigmund Freud.


Personalment no em va agradar gaire l'argument de la pel·lícula.


Aqui us deixo el trailer per si el voleu veure:

L'ESCOLA INCLUSIVA

Avui hem tingut a classe el debat sobre l'escola inclusiva. Una escola inclusiva inclou a tothom i no exclou a ningú.

Per tant, siguin quines siguin les característiques personals de l'alumne, tant si té una discapacitat, com si té un origen cultural diferent, com si té greus problemes de comportament o d'adaptació al centre escolar, tots han de ser acollits en aquesta escola. La filosofia és que ha de ser l'escola la que s'ha d'adaptar a les característiques diferents dels alumnes que té al davant. Per tant, si inclou un alumne amb discapacitat i necessita un suport específic, l'administració l'hi ha de posar, però no fent-lo anar a una escola especialitzada, sinó que ha d'oferir els recursos.

Avui en dia estem una mica lluny d'aconseguir aquest típus d'escola ja sigui per els temps de crisi que vivim i pels docents que no estan formats per a treballar d'aquesta manera. Però estic ben segur que en un futur no gàire llunya la gran majoria d'escoles seran inclusives.

He posat una foto per a que veieu un moment del debat.

JA COMENCEN LES CALÇOTADES

Ja ha començat la temporada d'aquest plat típic a base de ceba dolça i una salsa. Malgrat que els calçots ja es cultiven fora de la província de Tarragona per atendre tota la demanda, els cultivats a les comarques de l'Alt i Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès són els més apreciats, i s'han multiplicat també les finques que els cultiven.

 Per preparar-los hi ha que encendre un foc de sarments i quan la flamarada prengui posar-hi al damunt la graella fins que els calçots siguin negrosos, primer per un costat i després per l’altre (durant l’operació de cocció cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades per a procedir a girar els calçots un a un).

 Un cop fets hi ha que treure'ls i embolicar-los en paper perquè s’acabin de coure.

Com que s'han de menjar calents, els calçots es porten a la taula encara embolicats i col·locats en una teula, i els comensals els reben preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet per no embrutar-se, amb la terrina de salsa ben plena i amb una llesca de pa que serveix d'acompanyament. Els calçots es mengen tradicionalment a peu dret i la quantitat depèn de l'experiència i la gana dels calçotaires, es pot consumir de 25 a 30 calçots.

Aneu-los pelant i menjant sucats amb la salsa.
BON PROFIT!!!

L'ESTRES I LES EXPRESIONS FACIALS

La informació sobre l'estat emocional del model ve comunicada, en part, per senyals facials, vocals i gestuals. Aquestes respostes observables, sobre tots les expressions facials, actuen com a indicadors i com activadors vicaris de l'emoció.  L’ESTRÈS:
L’estrès és més que una resposta fisiològica. Els esdeveniments estressants passen per tres fases:
Fase d’anticipació: el subjecte es prepara.
Fase d’espera: quan l’estressor arriba.
Fase de resultat: la persona avalua si ha estat un èxit o un fracàs.
Com podem afrontar l’estrès?
Relaxa’t.
Fes exercici físic i tingues una dieta saludable.
Tingues cura dels teus pensaments.
Tingues expectatives realistes, no intentis ser perfecte.
Avalua les situacions amb calma.
Cerca suport social, comparteix les emocions (família, amics).
Mira els canvis com reptes positius.
Tingues sentit de l’humor I VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!